maniaque (s.xiii2/4)

Browse the Dictionary

    Loading...

Search Results

Your search results will appear here.

maniaque (s.xiii2/4)

[ gdw]

[ FEW: 6/i,201b mania; Gdf: 5,146b maniaque; GdfC: ; TL: 5,1058 manïaque; DEAF:  manie (maniaque); DMF:  maniaque; TLF:  maniaque; OED:  maniac adj. and n.; MED: ; DMLBS: 1704b maniacus ]
maniac; 
pl. maniaci  

a.

1med.suffering from mania
( s.xiii2/4; MS: s.xiii3/4 )  Generaument l'en doit aider en tele manere ceus qui sont maniaques et malancoliques. Por ce que tel manere des malades sont acoustomé de faire mal a aux et as autres, se les doit l'en lier et garder que ne facent mal [a] aux ne [a] autrui  i 181.37

s.

1med.one suffering from mania
( s.xiii2/4; MS: s.xiii3/4 )  Et notés que maniaci et malancolici doutent et heent tant a manger que il ne osent regarder sor la viande  i 182
( c.1300; MS: s.xivin )  Ausi une reule est ke a touz maniacs e melancoliens vaut la cumpaynie de femme pur mundefier le cervel  ii 141.29
manie#1 
This is an AND2 Phase 3 (I/Y-M) entry. © 2008-2012 The Anglo-Norman Dictionary. All rights reserved. Funded by the Arts and Humanities Research Council of the United Kingdom.
maniaque