mesbaillir (c.1136-65)

Browse the Dictionary

    Loading...

Search Results

Your search results will appear here.

mesbaillir (c.1136-65)

[ gdw]

[ FEW: 1,206b bajulare; Gdf: 5,268c mesbaillir; GdfC: ; TL: 5,1574 mesbaillir; DEAF: ; DMF: ; TLF: ; OED: ; MED: ; DMLBS: ]
mesbailler  

v.a.

1to mistreat, abuse
( c.1165; MS: s.xiii2 )  Tuz les oiseus fist trere arere [...] Tuz les ordea e mesbailli e il s'en fuient desur li  306.21
( s.xiii1/4; MS: s.xiiim )  Sun bon cheval aveit si mesbailli, Ço ne volt gent que unques home n'i mist  408

v.n.

1to be abused, handled roughly
( c.1136-65; MS: c.1200 )  Veiet iglise – la moiller – Quant sun espos deit repairer Ne l'ait eresie avoltriee, Kar ele en serreit corocié, Ki de parler bel e mentir La corrupt e fait mesbaillir  4954
( c.1200; MS: s.xiii3/4 )  Quant Cisaré veit sa gent mesbailler (var. (E: s.xiiim) malbaillir), Il cuilli fue pur sa vie garir  (B) 4244

p.p._as_a.

1abused, handled roughly
( s.xiiex; MS: c.1200 )  Cil est mut mesbailliz ki ne se set aider  648

sbst._inf.

1fact of being abused, handled roughly
( c.1200; MS: s.xiii3/4 )  Quant Absolon veit de sa gent mesbaillir, Tut le feiz de l'ost sur lui vertir, Fuiant se part  (B) 10991
bailler  malbaillir 
This is an AND2 Phase 3 (I/Y-M) entry. © 2008-2012 The Anglo-Norman Dictionary. All rights reserved. Funded by the Arts and Humanities Research Council of the United Kingdom.
mesbaillir